Inquebrantable, unitat, roig, país, llengua, feixisme, blau, ñ, mundial, bou, groc, constitución, referèndum, inconstitucional, mentida, 1978, poble, trampa, blanc, guerra, mort, història, batalla, suport, justícia, pau, veritat.
L'Espanya pre-constitucional ja no existeix deia en català un català d'origen andalús president del govern de Catalunya, precisament. El mateix personatge que pertany a un partit que, des de Madrit, ha acceptat i vanagloriat la sentència contra la voluntat del poble. Al mateix personatge a qui han criticat una reacció inicial de desacord i certa ira, un personatge que ha convocat tota la societat civil catalana a manifestar-se contra la sentència d'un tribunal que que només existeix per defensar un acord realitzat fa 32 anys en unes circumstàncies històriques i de país ben diferents, naturalment, a les actuals.
Un acord que no castigava els qui van alçar-se contra el govern democràticament establert i que van reprimir bàrbarament el poble durant 40 anys i sense justícia no hi ha pau, que diuen. Un tribunal que ha repetit que un govern autonòmic no pot preguntar al seu poble autonòmic allò que vulga quan vulga, ja que ha de ser el govern nacional qui done permís per demanar al poble autonòmic i, clar, en aquesta decisió també hi cap el poble nacional, conformat per altres pobles autonòmics, com ara el valencià o el murcià, els governants del qual no volen que Catalunya assolesca major autonomia judicial, econòmica i, en definitiva, social. Per què? per què els qui, en nom de la inquebrantable España, han impedit l'aprovació d'una llei votada pel poble a qui va dirigida sí tenen potestat i dret a alçar la veu, i el que és més greu, a alçar-la en nom de la democràcia? I per què un president d'un poble no pot alçar la veu i demanar al poble que l'ha triat que es manifeste en contra d'allò que considera injust? Per què no es pot canviar una norma creada feta fa més de tres dècades? Per què la transició no arribà a la justícia? I per què pica tant la llengua?
L'estatut, encara ara un cadàver calent damunt la taula -que deia aquell-, és una mentida més d'un país que és una trampa -que deia l'altre-, això sí, un cadàver exquisit, ja que els dos grans blocs polítics espanyols, els conservadors i els liberals de tota la vida, han convidat els comensals, han tret la millor dot: manteleria blanca de fil, gots de vidre i coberts de plata; han servit el primer plat: l'avançament de la sentència; ara serviran el plat fort: la sentència completa; i encara falten les postres: esperem que la manifestació faça necessari molt de bicarbonat per als àcids estomacals dels polítics i juristes espanyols.
El problema, com dèiem, és la llengua, però sobretot, allò que hi ha darrere de la llengua, perquè després diguen que no l'és d'important!
L'Espanya pre-constitucional ja no existeix deia en català un català d'origen andalús president del govern de Catalunya, precisament. El mateix personatge que pertany a un partit que, des de Madrit, ha acceptat i vanagloriat la sentència contra la voluntat del poble. Al mateix personatge a qui han criticat una reacció inicial de desacord i certa ira, un personatge que ha convocat tota la societat civil catalana a manifestar-se contra la sentència d'un tribunal que que només existeix per defensar un acord realitzat fa 32 anys en unes circumstàncies històriques i de país ben diferents, naturalment, a les actuals.
Un acord que no castigava els qui van alçar-se contra el govern democràticament establert i que van reprimir bàrbarament el poble durant 40 anys i sense justícia no hi ha pau, que diuen. Un tribunal que ha repetit que un govern autonòmic no pot preguntar al seu poble autonòmic allò que vulga quan vulga, ja que ha de ser el govern nacional qui done permís per demanar al poble autonòmic i, clar, en aquesta decisió també hi cap el poble nacional, conformat per altres pobles autonòmics, com ara el valencià o el murcià, els governants del qual no volen que Catalunya assolesca major autonomia judicial, econòmica i, en definitiva, social. Per què? per què els qui, en nom de la inquebrantable España, han impedit l'aprovació d'una llei votada pel poble a qui va dirigida sí tenen potestat i dret a alçar la veu, i el que és més greu, a alçar-la en nom de la democràcia? I per què un president d'un poble no pot alçar la veu i demanar al poble que l'ha triat que es manifeste en contra d'allò que considera injust? Per què no es pot canviar una norma creada feta fa més de tres dècades? Per què la transició no arribà a la justícia? I per què pica tant la llengua?
L'estatut, encara ara un cadàver calent damunt la taula -que deia aquell-, és una mentida més d'un país que és una trampa -que deia l'altre-, això sí, un cadàver exquisit, ja que els dos grans blocs polítics espanyols, els conservadors i els liberals de tota la vida, han convidat els comensals, han tret la millor dot: manteleria blanca de fil, gots de vidre i coberts de plata; han servit el primer plat: l'avançament de la sentència; ara serviran el plat fort: la sentència completa; i encara falten les postres: esperem que la manifestació faça necessari molt de bicarbonat per als àcids estomacals dels polítics i juristes espanyols.
El problema, com dèiem, és la llengua, però sobretot, allò que hi ha darrere de la llengua, perquè després diguen que no l'és d'important!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada