Retorn

Massa temps sense escriure, massa sense anotar, massa amb pensaments i idees fugisseres que, si no s'ordenen amb una mica de sintaxi humil, desapareixeran, i no ho vull...

Avui faig cas a una crida de Vilaweb, sembla que avui l'escriptor Màrius Torres, a qui, he de confessar, només coneixia de nom i fins avui no li havia llegit res, faria cent anys! Aquí una conversa que em recorda a les nits d'estiu a l'illa templada:

Deia la nit: -¿No sents quina tranquil.la pau?
Vine amb el cor ben net del desig que t'irrita
al paradís dels somnis on el meu cor t'invita.
Amaga't entre els plecs del meu sudari blau. 
Deia la mar: -¿No sents el meu cor que s'agita?
La vida és un combat. Únicament l'esclau
és digne d'envilir-se en l'arena suau
ignorant el plaer de la lluita infinita. 
-Ah!, deixeu-me que, las, sobre el seu pit fidel,
respiri indiferent al dilema cruel
que poseu en eles vostres oracions estranyes...! 
Jo no vull ésser fort ni vull ésser feliç!,
no vull més que gronxar-me indolent sobre l'abís
a l'ombra torbadora de les seves pestanyes. 

Caldrà aprofundir més en aquest poeta.... sí, m'agrada.

Jo no hi era

Després de més d'un mes de viatges i festes he rellegit la darrera entrada, era abans del 10-J i del triomf de La Roja en el campionat internacional de futbol. Fa exactament un mes i dos dies de la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya, i no sé si irònicament o contradictòria, també es compleix l'aniversari d'algunes altres manifestacions també multitudinàries, les darreres amb el suport d'allò que en diuen Espanya. No ha estat fins ara que no he esbrinat que el triomf de la selecció espanyola era conseqüència d'un pacte amb l'oracle fet per l'ABC -segons la primera plana de dia 1o de juliol de 2010- i no dels poders premonitoris d'un polp alemany. Tampoc no ha estat fins avui que he pogut veure que el crit generalitzat no era a favor de l'estatut -o en contra, depén de quin estatut- sinó a favor de la independència, i tampoc no sabia que Montilla va tindre alguns problemetes de relacions personals amb alguns manifestants. Després del milió i mig de participants i del ressò mediàtic de la manifestació Montilla i Zapatero van acordar que a partir de la tardor iniciarien "l'operació de rescat de l'Estatut", mentrestant el PSC s'escapsa i les eleccions sense data es tornen més convergents... això sí, una cosa ha quedat clara "el problema de Catalunya és el problema d'Espanya" o era a l'inrevés.... perquè jo diria que el problema de Catalunya és Espanya... malgrat el triomf consagrat per algunes portades de determinats periòdics* que no enllace per no causar xocs traumàtics als corets més sensibles.

*em referisc a la de l'11 de juliol de l'ABC