Retorn

Massa temps sense escriure, massa sense anotar, massa amb pensaments i idees fugisseres que, si no s'ordenen amb una mica de sintaxi humil, desapareixeran, i no ho vull...

Avui faig cas a una crida de Vilaweb, sembla que avui l'escriptor Màrius Torres, a qui, he de confessar, només coneixia de nom i fins avui no li havia llegit res, faria cent anys! Aquí una conversa que em recorda a les nits d'estiu a l'illa templada:

Deia la nit: -¿No sents quina tranquil.la pau?
Vine amb el cor ben net del desig que t'irrita
al paradís dels somnis on el meu cor t'invita.
Amaga't entre els plecs del meu sudari blau. 
Deia la mar: -¿No sents el meu cor que s'agita?
La vida és un combat. Únicament l'esclau
és digne d'envilir-se en l'arena suau
ignorant el plaer de la lluita infinita. 
-Ah!, deixeu-me que, las, sobre el seu pit fidel,
respiri indiferent al dilema cruel
que poseu en eles vostres oracions estranyes...! 
Jo no vull ésser fort ni vull ésser feliç!,
no vull més que gronxar-me indolent sobre l'abís
a l'ombra torbadora de les seves pestanyes. 

Caldrà aprofundir més en aquest poeta.... sí, m'agrada.