El descobriment de la caragola

                               Dibuix de @jessicaanneofficial

Aquesta entrada és emfàticament femella, de fet, he començat a defensar les caragoles més que els caragols, ara que sóc corresponsable de dues caragolines i defense la llibertat de no ser (co)responsable de cap caragolina o caragolí. Ara que recupere, ni que siga una sola vegada, la redacció d'aquest blog. Ara que em comence a descobrir i a sortir de la closca...de veres, fins ara era un assaig (i crec que ho seguirà essent fins al final però vull convèncer-me de que no!).

Ara que estic farta de feministes que no han netejat un wàter en sa vida i de masclistes que a ser ama de casa li diuen ésser multitasking amb americana i dins un despatx. Ara he atorgat sexe al caragol i l'he fet femella, com jo, i dona, com jo.

He estat tres anys (2012-2015) sense nòmina però fent feina a jornada completíssima i he vist com el multitasking l'inventaren les dones, sobretot de classe baixa, fa molts anys, les que no tenien nòmina però feien de:

1. Economistes per gestionar el pressupost i fer la compra ajustada a les necessitats familiars.

2. Dietistes per combinar adientment el menú setmanal.

3. Químiques per conèixer la mescla correcta dels productes adients per treure cada taca damunt cada superfície (tèxtil, plàstica o epidèrmica).

4. Cuineres per executar el dictàmen dietètic.

5. Psicòlogues per escoltar i donar respostes eficients als caragolins i caragolines propis de 0 a vés-a-saber-quants anys.

6. Filòsofes per respondre el torrent infinit de preguntes que un caragolí pot pronunciar (i avançar-se sagaçment a les futures preguntes).

7. Creadores de contingut per saber personalitzar com a mínim tres contes infantils.
8. Dissenyadores d'interior per combinar el minimalisme nòrdic amb les capses de roba de la gran per a la petita.
9. Dissenyadores de moda per reutilitzar i reciclar la roba de 4A de tardor a primavera de 2A.

I, evidentment, mentre feien, i fan, tot això

no llegien ni llegeixen

no escrivien ni escriuen

no estudiaven ni estudien

no guanyaven diners ni els guanyen

no sortien a passejar ni hi surten

no sortien a treballar ni hi surten

no sortien al bar ni hi surten

no sortien ni surten

Em ve al cap la imatge d'una poetessa russa (no recorde si Anna Akhmàtova o Marina Tsvetàieva) que escrivia versos fins i tot en la paret de la cuina. Aquestes actituds són les que cal reivindicar i defensar més que no les dones burgeses que van tenir la sort de rebre una educació superior i van arribar a les esferes masculines (encara avui en dia!).

Per això, caragola (de classe baixa i nació oprimida) més que mai!